|
EL
POBLE DE LES INSTAURA LA FESTA "SOCA DE NADAU"
La soca (en aranÈs pronunciem la ‘o’ com una ‘u)
és la festa que commemora el solstici d’hivern. La soca és, de fet, la soca d’un arbre que s’ha tallat i que es fa cremar davant de l’església patronal del poble, la nit de Nadal, després de la missa del gall.
Segons la tradició,
dos o tres dies abans de l’arribada del solstici, a cada casa es netejava
la xemeneia per eliminar tot el sutge, cendres i carbó
de l’any i del cicle que se acabava; d’aquesta manera, es deixava el centre de la vida familiar,
la llar, preparada i neta per encendre el
nou foc que inaugurarÀ l’any.
La soca,
al ser una fusta grossa i retorÇada,
quasi sempre de faig, es va consumint lentament;
quan era el moment, el cap de família (eth cap de casa o
d’ ostau) la dipositava en un racó de la casa perquÈ
anés assecant-se, fins i tot, se la tapava amb una manta. El cap de família li feia una
creu, o bé amb la destral o bé amb el ganivet; era la forma de
cristianitzar aquest ritual tant antic i pagÀ en un moment de l’any en que conviuen
la Festa del Solstici d’Hivern i la Nativitat del Senyor,
Algunes famílies feien tantes creus com membres de la família hi havia a la casa o al clan.
La Soca s’encenia
el vespre del solstici, abans de la vigília de Nada,
i havia de romandre viva fins l’any nou, cosa
que no sempre s’aconseguia
Aquest foc purificador
hauria de portar bona sort i fortuna a la família, a més a més, de fer defugir
als mals esperits.
El foc de la Soca
i del solstici d’hivern és un foc d’interior i de brasa, un foc
lent sota la cendra perÒ que, en certa manera, els nens i la joventut
exterioritzaven anant d’una llar a l’altra.
|
