
Es Corbilhuèrs
Les s’a çaracterizat pera conservacion des tradicions des sues musiques e dances.
Er an 1950 se formèc eth prumèr grop de dances araneses que, a compdar de 1979, passèc a nomentar-se Es Corbilhuèrs, grop qu’a continuat damb eth trabalh de recèrca e difusion des dances e musiques gascones e araneses
Eth grop
Istòria deth grop
En 1987 se creèc en Les aguest grop de cançon tradicionau gascona. Son Es Corbilhuèrs Cantaires de Les, jos era direccion tecnica deth music bearnés Jan Francés Tisner. Treigueren en mercat eth disc titolat “Aran cante Gasconha”. Era sua projeccion arribèc enquiara participacion deth grop en hestivau Tradicionarius e en hestivau de Seròs en 1995 damb un gran èxit de public. Cada an an participat en disparièrs hestivaus autant en França coma en territòri espanhòu.
En an 1994, Es Corbilhuèrs dansaires s’amassèren damb es cantaires e formèren era Associacion Es Corbilhuèrs de Les, que compde ena actualitat damb lèu ua centena de sòcis. Des d’alavetz, eth grop non a parat de participar en hestivaus e de trabalhar damb es Corbilhonets (qu’ei eth grop infantil) qu’an participat en edicions de CD’s e en concorsi coma eth qu’a lòc entà toti es mainatges de Catalonha en Palai dera Musica de Barcelona.
Origina deth sòn nom
Corbilhuèrs ei eth nom popular dera gent de Les. Era paraula derive de corbilhons: cistalhes de vim e e auerassèr que servien entà cargar as animaus enes sòns ahèrs deth prat. Tot ven d’ua legenda que ditz qu’es abitants de Les volien arténher eth cèu entà poder veir eth solei. Entad açò, comencèren a plaçar un corbilhon dessús d’un aute seguidament. Quan sonque mancaue un entà artenhé’c, se quedèren sense damb era quau causa aueren era idèa de trèir eth prumèr entà meté’c dessús e plan segur que tot se n’anèc peth solèr.
Vestits
Eth grop pòrte dus tipes de vestits: eth tipic des pagesi gascons e eth vestit de hèsta. En çò que tanh ath prumèr, es gojates vestissen ua pelha longa de lan, enagua, pantalons e demantau, ua blosa blanca e ua cotilha damb un mocader en cap e un chapèu de palha. Enes pès pòrten esclòps o espardenhes e michons de lan. Es gojats pòrten pantalons e justet tanben de lan, camisa de lin, ua faisha vermelha e un chapèu en cap. Caucen tanben esclòps o espardenhes.
Eth vestit de hèsta ère mès pròpri dera borgesia. Es hemnes pòrten ua pelha longa de satin estampat, ua blosa nera brodada, un mocader e ua capucha nera en cap de lan, damb un cauçat d’epòca de color nere. Es gojats pòrten eth madeish vestit de pagés mès confeccionat damb vellot de disparièrs colors e un cauçat de vestir.
Repertòri de dances e cançons
Eth repertòri de balhs deth grop se compause de:
– Eth Cadrilh. Ei un balh de ceremònia apropriat entàs hèstes e celebracions importantes. Date deth sègle passat mès siguec coreografiada enes ans 50. Des d’alavetz, se considère un balh fòrça popular ena Val d’Aran. Tau com indique eth sòn nom, eth balh a lòc en grops de quate que desvolòpen disparières figures, cadees, cercles…acompanhat dera musica e letra des cantaires.
– Eth Carrilhon. Ei ua dança bearnesa coreografiada pes Corbilhuèrs. Ei alègre e se bare en cercle. Era letra ei compausada pes Corbilhuèrs cantaires.
– Eth Balh-Plan. Originària deth pòble de Canejan, aguesta dança se baraue entara hèsta deth pòble. Cònste d’un pas d’un balh plan e un de sautat, damb letra tradicionau e dues estròfes compausades pes Corbilhuèrs.
– Eth Rondèu d’Es Corbilhuèrs. Ei ua musica d’ua fabla bearnesa adaptada peth grop ara sua coreografia e letra.
– Era Aubada. Ei era dança mès tradicionau dera Val d’Aran. Se comencèc a barar pendent eth sègle XIX en toti es pòbles dera zòna.
– Eth Tricotèr. Ei un balh de hèsta, dançat en Canejan eth dia de Magràs entara joenessa deth pòble qu’entre cadees, cercles e vòltes anauen pes carrèrs en tot hèr veir que tricotauen, en tot hèr e en tot des·hèir disparières figures.
– Escotisha -Eth rei petit-. Se tracte d’un balh importat dera còrt austriana en temps de Napoleon III; passèc d’èster ua dança pròpria des balhs de palai a èster un balh deth pòble. Era letra se cante en bearnés.
– Eth Barricot deth nòvi. Aguesta dança hè referéncia ath convit des amics e amigues per part des naui maridadi.
– Era Matelòta. Tanben se li ditz “tròbi lo renard” e ei fòrça tradicionau deth Béarn. Se ditz matelòta a ua persona fòrça espavilada e esperdigalhada, coma era aguinèu (“renard”) e ei ua dança que se caracterize per un ritme fòrça viu que sage rebrembar era agilitat d’aguesta bèstia.
En çò que tanh as cançons:
– Cançon de Pandèra: cançon catalana adaptada per “Verd e Blu”, grop beranés.
– Adius ara Val d’Aran: deth grop occitan “Nadau”.
– Es Esclòps: tradicionau gascona.
– Aqueres Montanhes: tradicionau gascona.
– Maudit sia l’amor: tradicionau bearnesa.
– Jan petit: de -Nadau-.
– Dinc a la hont: de -Nadau-.
– Seguida de borrègues: tradicionau deth Coserans.
– Te vòs maridar Roseta: tradicionau gascona.
– Atau quan l’arrosà ei navèra: tradicionau bearnesa.
– Era perditz: tradicionau aranesa.
– Mossur Curèr de Casterar: cançon de tipe unoristic.
– D’autes cançons de toti es cornèrs dera Gasconha recuelhudes en enregistrament “Aran cante Gasconha”
Qui hèm?
Components:
- Maria José Romeva (veu)
- Vicenta Rodríguez (veu)
- Toñi Marchal (veu)
- Rosa Aragonés (veu i percussió)
- Maria Vergés (guitarra)
- Manuela Ané (veu)
- Paco Boya (flauta, acordió diatònic, bot i veu)
- Joan Pujol (acordió diatònic)
- Antonio Romeva (veu i percussió)
- Emili Medan (veu)
- Antonio Cuito (flauta i bot)
Aran cante Gasconha
Intérprete: ES CORBILHUÈRS
Título: Aran cante Gasconha
Formato: CD
Género: ÈTNICA/FOLK,WORLD MUSIC,
Sello: PICAP
Instruments
Es Corbilhuèrs de Les qu’a estat e qu’ei er unic grop dera Val d’Aran qu’a hèt un autentic trabalh de recuperacion des esturments tradicionaus dera zòna: acordeon diatonic, cornamusa (eth bot), flaüta de tres horats. Tanben cau díder qu’ei er unic grop qu’actue damb acordeon diatonic.
Eth Bot
Era associacion Còlha de Sta. Maria de Mijaran e Es Corbilhuèrs de Les, vòlen incorporar aguest esturment musicau enes sues actuacions. Eth bot (cornamusa) ei un esturment en forma de borsa hèta damb pèth (com se siguesse ua bòta de vin). Dera familha dera gaita encara que fòrça mès simpla, eth bot a un canet entà bohar mentre se sosten jos eth braç. Qu’ei en canet a on trapam es sies horats que servissen entà tocar es musiques tradicionaus.
Dempús des sègles, enes portaus des glèises de Vielha e de Betren (tanben en gléises de tot eth Comminges francés) i demoren tostemp uns motius de tocaires de musica, concrètament dus sonaires de bot, damb era bota dejós deth braç e es dues mans sus eth canet der esturment. Diuèrsi an estat es testimònis qu’an parlat sus eth bot en tot rebrembà-lo com ua part plan importanta der auviatge musicau dera Val d’Aran. Se tracte d’un esturment fòrça antic, ua forma que ja s’emplegaue en antic Egipte e qu’a arribat a perder-se en fòrça d’aguestes vals pirenenques.
Actuacions
Actuacions
Es Corbilhuèrs de Les an participat en nombrosi hestivaus e an actuat per tota Espanha. Quauqui exemples: tres ans consecutius d’actuacions en Hestivau Folcloric en Les (ans 70), Ena Bastide (França, 1985), en Hestivau de Jaca (1989), en Tradicionarius (Barcelona, 1993), en Expultura (Barcelona, 1994), en Hestivau de Seròs (França, 1995), en Hestivau Aran en Dança (denquiath 1993 enquiath 1997) organizat peth Conselh Generau d’Aran, ena Missa deth Ubilèu de Sant Bertrand de Comminges (França, 1996), en Hestivau de Argelès (França, 1996) e cada an en Ostiu Culturau d’Aran.
En 1997 actuèren en Balaguer damb motiu dera mòstra sus es catars “Catalonha e Occitània”. Eth madeish an estèren en Hestivau des Pirinèus, en Oloron-Sainte Marie e tanben en Hestivau d’Accous (França). Pendent eth 2001 actuèren en Cuenca e en Hestivau de musica tradicionau de Manresa. En 2003, heren era sua actuacion en Castelló. En 2004, participèren Ena hèsta des “raiers”ena Pòbla de Segur e en 2005, estèren en Mallorca.
Contactar
M. José Romeva
Tel. 973 648007
Fax. 973.648382
Manuela Ané
Tel. 973 640092 (maitins)
Tel. 973 647215 (vrespada)