
Es Corbilhuèrs
Les s’ha caracteritzat per la conservació de les tradicions, de les seves músiques i de les seves danses.
L’any 1950 es formà el primer grup de danses araneses que, a partir de 1979, va passar a anomenar-se -Es Corbilhuèrs-, grup que ha continuat amb el treball de recerca i difusió de les danses i músiques gascones i araneses.
Vestuari
El grup porta dos tipus de vestuari diferent: el típic del camperol gascó i el vestuari de festa. Pel que fa al primer, les noies porten una faldilla llarga de feltre de llana, enaigües, pantalons i davantal, una brusa blanca i un corset, amb un mocador al cap i un barret de palla. Als peus porten esclops o alvarques i mitjons de llana. Els nois porten pantalons i armilla també de feltre de lana, camisa de lli, una faixa vermella i un barret al cap. Calcen també esclops o alvarques.
El vestuari de festa era més propi de la burgesia. Les dones portaven una faldilla llarga de setí estampat, una brusa negra brodada, un mocador i una caputxa negra al cap de feltre de llana, amb un calçat d’època de color negre. Els nois porten el mateix vestuari de camperol però confeccionat amb vellut de diferents colors i un calçat de vestir.
Repertori de danses i cançons
El repertori de danses del grup es composa de:
– Eth Cadrilh. És una dansa de cerimònia apropiada per les festes i celebracions importants. Data del segle passat però va ser coreografiada als anys 50. Des d’aleshores, es considera una dansa molt popular a la Val d’Aran. Tal i com indica el seu nom, la dansa té lloc en grups de quatre que desenvolupen diferents figures, cadenes, cercles… acompanyat de la música i lletra dels cantants.
– Eth Carrilhon. És una dansa bearnesa coreografiada pels Corbilhuèrs. És alegre i es dansa en corros. La lletra està composada pels Corbilhuèrs cantants.
– Eth Balh-Plan. Originària del poble de Canejan aquesta dansa es ballava per la festa del poble. Consta d’un pas d’un ball pla i un de saltat, amb lletra tradicional i dues estrofes composades pels Corbilhuèrs.
– Eth Rondèu d’Es Corbilhuèrs. És una música d’ una fàbula bearnesa adaptada pel grup a la seva coreografia i lletra.
– Era Aubada. És la dansa més tradicional de la Val d’Aran. Es va començar a dansar durant el segle XIX en tots els pobles de la zona.
– Eth Tricotèr. És una dansa de festa i gresca, ballada a Canejan el dia de Carnaval per la joventut del poble que entre cadenes, corros i voltes anaven pels carrers fent veure que tricotaven, fent i desfent diferents figures.
– Escotisha -Eth rei petit-. Es tracta d’un ball importat de la cort austríaca en temps de Napolió III; va passar de ser una dansa pròpia dels balls de palau a ser del poble. La lletra es canta en bearnès.
– Eth Barricot deth nòvi. Aquesta dansa fa referència al convit dels amics i amigues per part dels nous casats.
– Era Matelòta. També es diu -tròbi lo renard- i és molt tradicional del Béarn. Es diu matelòta a una persona molt llesta i espavilada, com la guineu (-renard-), i és una dansa que es caracteritza per un ritme molt viu que intenta recordar l’agilitat d’aquesta bèstia.
Pel que fa a les cançons:
– Cançon de Pandèra: cançó catalana adaptada per -Verd e Blu-, grup bearnès.
– Adius ara Val d’Aran: del grup occità -Nadau-.
– Es Esclòps: tradicional gascona.
– Aqueres Montanhes: tradicional gascona.
– Maudit sia l’amor: tradicional bearnesa.
– Jan petit: de -Nadau-.
– Dinc a la hont: de -Nadau-.
– Seguida de borrègues: tradicional del Coserans.
– Te vòs maridar Roseta: tradicional gascona.
– Atau quan l’arrosà ei navèra: tradicional bearnesa.
– Era perditz: tradicional aranesa.
– Mossur Curèr de Casterar: cançó de tipus humorístic.
– Altres cançons de tots els racons de la Gasconha recollides a la gravació -Aran cante Gasconha-.
Qui som?
Components:
- Maria José Romeva (veu)
- Vicenta Rodríguez (veu)
- Toñi Marchal (veu)
- Rosa Aragonés (veu i percussió)
- Maria Vergés (guitarra)
- Manuela Ané (veu)
- Paco Boya (flauta, acordió diatònic, bot i veu)
- Joan Pujol (acordió diatònic)
- Antonio Romeva (veu i percussió)
- Emili Medan (veu)
- Antonio Cuito (flauta i bot)
Aran cante Gasconha
Intérprete: ES CORBILHUÈRS
Título: Aran cante Gasconha
Formato: CD
Género: ÈTNICA/FOLK,WORLD MUSIC,
Sello: PICAP
Instruments
Es Corbilhuèrs de Les ha estat l’únic grup de la Val d’Aran que ha fet un autèntic treball de recuperació dels instruments tradicionals de la zona: acordió diatònic, cornamusa (eth bot), flauta de tres forats. També cal dir que és l’únic grup que actua amb acordió diatònic.
Eth Bot
L’ associació Còlha de Sta. Maria de Mijaran i Es Corbilhuèrs de Les, volen incorporar aquest instrument musical en les seves actuacions. Eth bot (cornamusa) és un instrument en forma de bossa feta amb pell (com si fos una bota de vi). De la família de la gaita, encara molt més simple, el bot té una canya per bufar mentre es sosté sota el braç. Allí són els sis forats que serveixen per tocar les músiques tradicionals.
Si contemplem els portals de les esglésies de Vielha i Betren (i d’altres de tot el Comminges francès), podrem trobar alguns personatges amb una bossa sota el braç i les mans sobre la canya de l’instrument: és la cornamusa. Es tracta d’un instrument molt antic, una forma que ja s’emprava a l’antic Egipte i que ha arribat a perdre’s en moltes d’aquestes valls pirinenques.
Actuacions
Actuacions
Es Corbilhuèrs de Les han participat en nombrosos festivals i han actuat per tota Espanya. Alguns exemples: tres anys consecutius d’actuacions al Festival Folklòric dels Pirineus a Les (anys 70), a La Bastide (França, 1985), al Festival de Jaca (1989), al Tradicionarius (Barcelona, 1993), a Expocultura (Barcelona, 1994), al Festival de Seròs (França, 1995), al Festival Aran en Dança (des de 1993 fins 1997) organitzat pel Conselh Generau d’Aran, a la Missa del Jubileu de Sant Bertrand de Comminges (França, 1996), al Festival d’Argelès (França, 1996) i cada any a l’Estiu Culturau d’Aran.
Al 1997 van actuar a Balaguer amb motiu de l’exposició sobre els càtars -Catalunya i Occitània-. El mateix any, van estar al Festival dels Pirineus, a Oloron-Sainte-Marie i també al Festival d’Accous (França). Durant el 2001 van actuar a Cuenca i al Festival de música tradicional de Manresa. Al 2003, van fer la seva actuació a Castelló. Al 2004, participaren a La festa dels ‘raiers’ a La Pobla de Segur i al 2005, van estar a Mallorca.
Contactar
M. José Romeva
Tel. 973 648007
Fax. 973.648382
Manuela Ané
Tel. 973 640092 (matins)
Tel. 973 647215 (tardas)