Vestuari

El grup porta dos tipus de vestuari diferent: el típic del camperol gascó i el vestuari de festa. Pel que fa al primer, les noies porten una faldilla llarga de feltre de llana, enaigües, pantalons i davantal, una brusa blanca i un corset, amb un mocador al cap i un barret de palla. Als peus porten esclops o alvarques i mitjons de llana. Els nois porten pantalons i armilla també de feltre de lana, camisa de lli, una faixa vermella i un barret al cap. Calcen també esclops o alvarques.

El vestuari de festa era més propi de la burgesia. Les dones portaven una faldilla llarga de setí estampat, una brusa negra brodada, un mocador i una caputxa negra al cap de feltre de llana, amb un calçat d’època de color negre. Els nois porten el mateix vestuari de camperol però confeccionat amb vellut de diferents colors i un calçat de vestir.

Repertori de danses i cançons

El repertori de danses del grup es composa de:

– Eth Cadrilh. És una dansa de cerimònia apropiada per les festes i celebracions importants. Data del segle passat però va ser coreografiada als anys 50. Des d’aleshores, es considera una dansa molt popular a la Val d’Aran. Tal i com indica el seu nom, la dansa té lloc en grups de quatre que desenvolupen diferents figures, cadenes, cercles… acompanyat de la música i lletra dels cantants.

– Eth Carrilhon. És una dansa bearnesa coreografiada pels Corbilhuèrs. És alegre i es dansa en corros. La lletra està composada pels Corbilhuèrs cantants.

– Eth Balh-Plan. Originària del poble de Canejan aquesta dansa es ballava per la festa del poble. Consta d’un pas d’un ball pla i un de saltat, amb lletra tradicional i dues estrofes composades pels Corbilhuèrs.

– Eth Rondèu d’Es Corbilhuèrs. És una música d’ una fàbula bearnesa adaptada pel grup a la seva coreografia i lletra.

– Era Aubada. És la dansa més tradicional de la Val d’Aran. Es va començar a dansar durant el segle XIX en tots els pobles de la zona.

– Eth Tricotèr. És una dansa de festa i gresca, ballada a Canejan el dia de Carnaval per la joventut del poble que entre cadenes, corros i voltes anaven pels carrers fent veure que tricotaven, fent i desfent diferents figures.

– Escotisha -Eth rei petit-. Es tracta d’un ball importat de la cort austríaca en temps de Napolió III; va passar de ser una dansa pròpia dels balls de palau a ser del poble. La lletra es canta en bearnès.

– Eth Barricot deth nòvi. Aquesta dansa fa referència al convit dels amics i amigues per part dels nous casats.

– Era Matelòta. També es diu -tròbi lo renard- i és molt tradicional del Béarn. Es diu matelòta a una persona molt llesta i espavilada, com la guineu (-renard-), i és una dansa que es caracteritza per un ritme molt viu que intenta recordar l’agilitat d’aquesta bèstia.

Pel que fa a les cançons:

– Cançon de Pandèra: cançó catalana adaptada per -Verd e Blu-, grup bearnès.

– Adius ara Val d’Aran: del grup occità -Nadau-.

– Es Esclòps: tradicional gascona.

– Aqueres Montanhes: tradicional gascona.

– Maudit sia l’amor: tradicional bearnesa.

– Jan petit: de -Nadau-.

– Dinc a la hont: de -Nadau-.

– Seguida de borrègues: tradicional del Coserans.

– Te vòs maridar Roseta: tradicional gascona.

– Atau quan l’arrosà ei navèra: tradicional bearnesa.

– Era perditz: tradicional aranesa.

– Mossur Curèr de Casterar: cançó de tipus humorístic.

– Altres cançons de tots els racons de la Gasconha recollides a la gravació -Aran cante Gasconha-.