bramatopin
èm un grup de musica tradicionau aranesa/occitana e de composicion pròpria que se presente publicament eth ser de Sant Joan, eth 23 de junh de 2006, entara Hèsta der Haro en Les.
Bramatopin
Origen
Aguest grup encete era sua trajectòria pr’amor dera aficion ara musica des sòns components (toti nosati damb disparièrs estils musicaus) e dera volentat de revitalizar eth panorama musicau en Aran, pr’amor qu’aguest se trape actuament mancat de referents.
Eth nòste principau objectiu en aguesta aventura ei, ath delà de disfrutar entot interpretar era nòsta musica, hèr dançar e hèr passar ua bona estona a d’aqueri que mos escoten. Tanben ei tà nosati un miei entà hèr conéisher ua part dera realitat culturau d’Aran dehòra deth nòste parçan.
Er estil musicau de Bramatopin se poirie classar laguens deth folk. Eth nòste repertòri s’estén des cançons tradicionaus qu’auem adaptat ençà enquia a pèces que nosati madeishi auem compausat, ath delà de possedir tanben un nombrós listat de dances populares entà hèr balh de plaça.
instruments
Es instruments que jogam en Bramatopin son diuèrsi, es mès destacadi son era boha gascona, acordeon diatonic, guitarra, flaütes, percussions e violin.
BRAMATOPIN
Qu’ei un instrument hèt damb un topin de hanga, que hè de caisha de ressonància, e caperat per ua pèth de craba o de oelha damb un horat en miei.
ACORDEÓ DIATÒNIC
Arribèc en Gasconha ara fin deth sègle XIX e siguec popularizat pera fabrica Dedenis, en Briva (Lemosin).
Ath contrari der acordeon cromatic, de fabricacion mès recenta, era nòta balhada en prémer sus un des sòns botons ei diferenta segontes se tire o se posse deth bohet.
FLAUTA DE TRES TRAUS
Es flautes de tres traus pòrten dus horats ena part de deuant e un ena de darrèr. Normaument son hètes de husta de boish e se tòquen sonque damb ua man.
CARAMÈRA
Era caramèra ven a èster un clarinet rudimentari.
Ei compausada de tres parts:
– un extrem, d’uns vint centimètres, de husta ueda per laguens, en que s’an hèt sies horats.
– ua còrna qu’ei connectada en sòn extrem mès estret damb era husta.
– ua incha simpla un shinhau enfonsada en extrèm dera husta.
Entà que sòne cau bohar continuament.
BOHA
Ei nomentada era “cornamusa des Landes”.
Se compause d’un sac de pèth de craba o moton, d’un tueu de husta peth que se hole era pèth e d’un aute peth que se hè a sonar, coma ua flauta.
ACTUACIONS
Bramatopin a actuat en diuèrsi endrets d’ençà que comencèc: en Ecomuseu de les Valls d’Àneu en Esterri, ena Hèsta Major de Vielha, en Balaguer, enes Hèires de Les e Salardú, ena 6au edicion deth Festivau Pirene, en Llavorsí, en Ecomusèu de Joanchiquet de Vilamòs e ena Universitat de Lleida entre d’auti. En escotar era nòsta musica descurbiratz ua auta forma de sénter e interpretar era musica d’arraïc.
Qui hèm?
Bramatopin èm: Paco Boya, Tonho Cuito, Anna Geli e Maria Vergés.
