Eth Haro

Eth Haro

Eth Haro

El solstici d’estiu ha estat des de sempre, una data remarcable pels pobles pirinencs. Era el moment de sembrar les terres i pujar els ramats a la muntanya, començant així el cicle productiu, del qual en depenia la subsistència de les famílies que compartien els pobles d’alta muntanya.

El poble de Les ha mantingut les seves arrels ancestrals a través de la Festa del Haro (tronc d’avet d’entre 10 i 12 metres de llargada).

 



Shasclada

S’ha tallat del bosc, s’ha baixat al poble i s’ha preparat amb l’esforç de tota la comunitat a la primavera, el dia d’una altra festa tradicional recentment recuperada: el dia de la Shasclada deth Haro-. Al llarg d’un diumenge de primavera, es celebra aquest festa de la –Shasclada- quan l’haro espera preparat per ser, –Quilhat-,uns dies més tard, de la -Quema-. La -Shasclada- consisteix en obrir el tronc a cop de pica (shasclà-lo) per clavar-li els cunys que permetran que l’aire l’assequi i sigui de millor cremar.

Quilhada

Encara amb l’olor de la cendra calenta, el poble de Les es prepara per « Quilhar » el nou Haro. En processó un cop més, però amb la diferència que, aquesta vegada, ‘encapçalen les darreres parelles de casats del poble, que coronen el nou Haro amb ofrenes de flors ( una corona, un ram i una creu ) símbol també de fecunditat i fertilitat. El grup de danses i folklore tradicional tornaran, un cop més, a posar-li el punt de gràcia, alegria i plasticitat que caracteritzen aquesta festa de Les. Aquests músics, cantants i dansaires, han recollit la tradició musical del poble, són  » Es Corbilhuèrs de Les »

Quema

Cada any, la vigília de Sant Joan, el 23 de juny, es crema l’Haro a la plaça del poble. Abans i a causa de la cristianització, era necessària la presència de la imatge de Sant Joan Baptista que arriba en processó seguit pel capellà que beneirà ,’arbre abans de cremar-lo. Un cop feta la benedicció, se li cala foc i mentre les flames arriben al cel, un grup de joves fan cremar « es halhes ». « Es halhes » són elements de gran importància a la festa i es confeccionen amb pells d’escorça de cirerer, unes sobre les altres i lligades amb un fil de ferro. Els més joves les fan girar per sobre dels seus caps com projectils de foc simbolitzant el repartiment de l’element purificador per tots els racons del poble. Un cop « es halhes » s’han cremat, el grup folklòric del poble està preparat ja per decorar la plaça de música i color, amb els seus tratjos tradicionals, de vistosos colors i les seves danses alegres com « es Aubades », « eth Tricotèr », « eth Cadrilh » y el « Balh Plan ».

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR